- Formats d’audi: cda, wav, mp3 i ogg.
CDA No tiene sistema de compresión, pesa mucho y es para CD de música.
WAV (o WAVE ), apòcope de WAVE form àudio file format , és un format d’àudiodigital normalment sense compressió de dades desenvolupat i propietat de Microsoft i d’ IBM que s’utilitza per emmagatzemar sons en el PC , admet arxiusmono i estèreo a diverses resolucions i velocitats de mostreig, la seva extensió és .wav.
MP3: Formato de compresión digital para la transmisión rápida de archivos de audio y vídeo a través de Internet.
El format contenidor Ogg pot multiplexar diversos fluxos independents per a àudio, vídeo, text (com subtítols) i metadades. En el marc multimèdia Ogg, Theora ofereix una capa de vídeo amb pèrdues. La capa d’àudio és més comunament proporcionada pel format Vorbis orientat a la música, però altres opcions inclouen els còdecs de compressió Opus , FLAC per a àudio sense pèrdues i OggPCM.
- Digitalització del so: mostreig, quantificació i codificació.
La taxa o freqüència de mostratge és el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d’un senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d’analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s’expressa en hertzs (cicles per segon; símbol: Hz) o múltiples seus, com el quilohertz (símbol: kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.
- So estèreo.
El so estereofònic o estèreo (en anglès stereo) és el gravat i reproduït en dos canals (disposició 2.0). Actualment els CD d’audio, les emissores de ràdio FM (majoritàriament), cassets i alguns canals de TV i televisió per satèl·lit transmeten senyals d’àudio estèreo. El propòsit de gravar en so estereofònic és el de recrear una experiència més natural en escoltar, on -almenys en part- es reprodueix la direcció (esquerra i dreta) d’on prové cada font de so gravada.
- Formats de vídeo: avi, mpeg4 / mp4, mov, wmv i flv.
MPEG-4/ mp4 és un método para la compresión digital de audio y vídeo. Fue introducido a finales de 1998 y designado como un estándar para un grupo de formatos de codificación de audio, video.
MOV,considerat el format d’arxius del reproductor QuickTime, va ser generat i desenvolupat per Apple Inc. en 1998.
Windows Media Video ( WMV ) és un nom genèric que es dóna al conjunt de algorismes de compressió situats en el set propietari de tecnologies de vídeo desenvolupades per Microsoft , que forma part del framework Windows Media .
FLV és un format i extensió de fitxer que és utilitzat per transmetre vídeo per Internet emprant el reproductor Adobe Flash Player (antigament Macromedia Flash Player). Els FLV poden estar integrats també dins dels arxius SWF . FLV o Flash Video pot ser vist en la majoria dels sistemes operatius, ja que gairebé tots inclouen el reproductor Adobe Flash Player o el connector per al navegador , o altres programes de tercers com MPlayer, VLC, etc.
- Renderització d’un vídeo.
- Edició no lineal de vídeo.
Es denomina sistema d’edició no lineal en la terminologia del vídeo i sistema de muntatge no lineal en la terminologia del cinema a un sistema d’edició pel qual es poden ampliar o reduir qualsevol seqüència d’una edició o muntatge sense alterar ni danyar les seqüències o quadres posteriors. Si a més es pot accedir a qualsevol punt del material brut instantàniament, sense recórrer les preses prèvies, es denomina Sistema d’edició no lineal d’accés aleatori .
- Les aplicacions Audacity i OpenShot.
Audacity és un programa multiplataforma de gravació i edició d’àudio, fàcil d’usar i lliure. La part gràfica ha estat feta amb la llibreria wxWidgets. És un programa multiplataforma i es troba disponibles en diversos idiomes incloent el català.
OpenShot Video Editor és un editor de vídeo no lineal de codi obert programat en Python , GTK , i el framework MLT . El projecte va ser iniciat a l’agost de 2008 per Jonathan Thomas, amb l’objectiu de proveir un editor de vídeo gratuït, robust i fàcil d’utilitzar per a les plataformes GNU / Linux , Microsoft Windows i macOS .