En aquesta pàgina web posaré tot el que anem fent a la assignatura de 4t ESO de TIC.
El tractament del so i vídeo
- Formats d’audi: cda, wav, mp3 i ogg.
CDA No tiene sistema de compresión, pesa mucho y es para CD de música.
WAV (o WAVE ), apòcope de WAVE form àudio file format , és un format d’àudiodigital normalment sense compressió de dades desenvolupat i propietat de Microsoft i d’ IBM que s’utilitza per emmagatzemar sons en el PC , admet arxiusmono i estèreo a diverses resolucions i velocitats de mostreig, la seva extensió és .wav.
MP3: Formato de compresión digital para la transmisión rápida de archivos de audio y vídeo a través de Internet.
El format contenidor Ogg pot multiplexar diversos fluxos independents per a àudio, vídeo, text (com subtítols) i metadades. En el marc multimèdia Ogg, Theora ofereix una capa de vídeo amb pèrdues. La capa d’àudio és més comunament proporcionada pel format Vorbis orientat a la música, però altres opcions inclouen els còdecs de compressió Opus , FLAC per a àudio sense pèrdues i OggPCM.
- Digitalització del so: mostreig, quantificació i codificació.
La taxa o freqüència de mostratge és el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d’un senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d’analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s’expressa en hertzs (cicles per segon; símbol: Hz) o múltiples seus, com el quilohertz (símbol: kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.
- So estèreo.
El so estereofònic o estèreo (en anglès stereo) és el gravat i reproduït en dos canals (disposició 2.0). Actualment els CD d’audio, les emissores de ràdio FM (majoritàriament), cassets i alguns canals de TV i televisió per satèl·lit transmeten senyals d’àudio estèreo. El propòsit de gravar en so estereofònic és el de recrear una experiència més natural en escoltar, on -almenys en part- es reprodueix la direcció (esquerra i dreta) d’on prové cada font de so gravada.
- Formats de vídeo: avi, mpeg4 / mp4, mov, wmv i flv.
MPEG-4/ mp4 és un método para la compresión digital de audio y vídeo. Fue introducido a finales de 1998 y designado como un estándar para un grupo de formatos de codificación de audio, video.
MOV,considerat el format d’arxius del reproductor QuickTime, va ser generat i desenvolupat per Apple Inc. en 1998.
Windows Media Video ( WMV ) és un nom genèric que es dóna al conjunt de algorismes de compressió situats en el set propietari de tecnologies de vídeo desenvolupades per Microsoft , que forma part del framework Windows Media .
FLV és un format i extensió de fitxer que és utilitzat per transmetre vídeo per Internet emprant el reproductor Adobe Flash Player (antigament Macromedia Flash Player). Els FLV poden estar integrats també dins dels arxius SWF . FLV o Flash Video pot ser vist en la majoria dels sistemes operatius, ja que gairebé tots inclouen el reproductor Adobe Flash Player o el connector per al navegador , o altres programes de tercers com MPlayer, VLC, etc.
- Renderització d’un vídeo.
- Edició no lineal de vídeo.
Es denomina sistema d’edició no lineal en la terminologia del vídeo i sistema de muntatge no lineal en la terminologia del cinema a un sistema d’edició pel qual es poden ampliar o reduir qualsevol seqüència d’una edició o muntatge sense alterar ni danyar les seqüències o quadres posteriors. Si a més es pot accedir a qualsevol punt del material brut instantàniament, sense recórrer les preses prèvies, es denomina Sistema d’edició no lineal d’accés aleatori .
- Les aplicacions Audacity i OpenShot.
Audacity és un programa multiplataforma de gravació i edició d’àudio, fàcil d’usar i lliure. La part gràfica ha estat feta amb la llibreria wxWidgets. És un programa multiplataforma i es troba disponibles en diversos idiomes incloent el català.
OpenShot Video Editor és un editor de vídeo no lineal de codi obert programat en Python , GTK , i el framework MLT . El projecte va ser iniciat a l’agost de 2008 per Jonathan Thomas, amb l’objectiu de proveir un editor de vídeo gratuït, robust i fàcil d’utilitzar per a les plataformes GNU / Linux , Microsoft Windows i macOS .
LibreOffice i OpenOffice
OpenOffice i LibreOficce inicis: OpenOffice es va crear l’any 1982, Sun va ser l’empresa en fer el primer Sun-1, 10 anys abans de que Linux fos creada.
LibreOffice va ser creada el 28 de Septembre de 2010 per un grup de membres de OpenOffice anomenat “The Document Foundation”.
OpenDocuments formats:
Com descarregar i instal·lació LibreOficce: El LibreOffice es pot descarregar a la pàgina de LibreOffice (libreoffice.org) que és la pàgina oficial.
Aplicacións de LibreOficce:
-Writer: Aquest és un document per fer escriure un text.
-Calc: És un document per fer calculs com dius el seu nom, normalment per fer factures o coses similars.
-Impress:
Diseny de pàgines web amb HTML , CSS i CSM
HTML és un llenguatge de marques utilitzat per elaborar pàgines web. Un llenguatge de marques és una forma de codificar un document amb etiquetes o marques (tagsHTML) que indiquen l’estructura d’un text. El concepte d’hipertext es refereix als enllaços entre documents.
Per fer una pàgina web amb HTML i CSS, necessitem un programa de edició de text, com gedit.
El primer que hem de fer es obrir el gedit i allà anant posant comandes com:
<title>Títol de la pàgina</title>
CSS és un llenguatge de disseny gràfic per definir i crear la presentació d’un document HTML. Està dissenyat per separar el contingut d’unapàgina web (document HTML) i la forma de presentació d’aquest, característiques com colors, fonts i posició de les diferents parts de la maquetació.
Hem de obrir un nou gedit i posar i guardar-ho amb el nom de css.html.
Hi hem de afegir aquests comandes per poder enllaçar-ho amb amb el HTML.
També podem posar aquests comandes per canviar el color de la lletra, tamany, forma…
p {
font-family: “Times New Roman”, Times, serif;
font-size: 17px;
color: #FFFFFF;
Un CMS és un programa informàtic que permet crear una estructura de suport per la creació de i administració de continguts, principalment pàgines web.
Com per exemple és el wordpress que et permet tenir un blog que funciona com una pàgina web i tu només has d’anar posant el contingut de la teva pàgina web.
Base de dades
Què són les base de dades.
Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des d’un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d’aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l’estructura del conjunt ni les altres dades. El programari especialitzat que gestiona aquestes dades s’anomena Sistema de Gestió de Bases de Dades.
Exemples quotidians en que s’utilitzen les base de dades.
Sistemes Gestors de Base de Dades (SGBD).
És un conjunt de programes informàtics dissenyats per facilitar la gestió d’un conjunt de dades en una base de dades.
Objectius.
·Abstracció de la informació
·Independència
·Consistència
·Seguretat
·Recuperació
·Control de la concurrència Informació sobre les dades o Metadades
Avantatges:
- Facilitat de manegar grans volums de dades.
- Optimització.
- Independència del tractament d’informació.
- Seguretat de la informació.
- Integritat de la informació.
Inconvenients:
- El cost d’actualització del maquinari i programari són elevats.
- Cost de l’administrador de la base de dades és costos.
- El mal ús d’alguna de les capacitats del SGBD pot originar greus problemes
Llenguatge SQL.
És un llenguatge estàndard de comunicació amb bases de dades relacionals. És a dir, un llenguatge normalitzat que permet treballar amb la majoria de bases de dades relacionals. L’SQL es pot hostatjar (es pot utilitzar) dins d’altres llenguatges de programació. La principal característica d’aquest llenguatge és la seua simplicitat, ja que amb pocs coneixements es poden fer consultes bàsiques sobre una base de dades
SGBD per usuaris finals: Microsoft Access i LibreOffice Base.
TIC de 4t d'ESO 